L’arbitratge de consum

Objectiu^

En un arbitratge de consum no es defensa cap de les parts en conflicte sinó que es fa justícia pel cas concret. Per garantir això, s'integren en l'òrgan decisori del conflicte, anomenat l’Òrgan Arbitral, representants de les persones consumidores, dels/de les empresaris/àries i de l'Administració.

Qui pot ésser reclamant i reclamat/da en un arbitratge de consum?^

  • Reclamant:
    L’arbitratge de consum té com a finalitat atendre i resoldre les reclamacions de les persones consumidores, sorgides en el marc d'una relació de consum.
    D’acord amb l’article 111-2 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, s’entén per persones consumidores i usuàries les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional.
    Cal remarcar que aquesta és una prerrogativa important que tenen les persones consumidores enfront de l'empresari/ària, qui no pot iniciar el procediment.
     
  • Reclamat/da:
    El/la reclamat/da en l'arbitratge de consum haurà de ser una persona física o jurídica, pública o privada que, en acompliment d’un negoci o una professió comercialitza béns o serveis, o de qualsevol altra manera, actua en el marc de la seva activitat empresarial. Per tant, no podrà ser reclamat/da un/a particular que no desenvolupi una activitat professional.
    Els conflictes entre dos particulars, ja sigui com a parts contractants o per un altre tipus de relació (per ex., veïns), no poden ésser plantejats en l'arbitratge de consum, però sí en altres tipus d'arbitratge, administrat per d'altres organismes.

Què pot ésser objecte d'arbitratge de consum?^

Aquest sistema de resolució de conflictes és viable per a aquells conflictes de caràcter civil o mercantil on existeixi una relació de consum: consumidor/a – comerciant/a, i sobre matèries de lliure disposició conforme a dret.

No obstant, no poden ser objecte d’arbitratge de consum els casos en els quals concorri intoxicació, lesió, mort o aquells en els que existeixi indicis racionals de delicte (per ex., intoxicació en un restaurant, negligències mèdiques, estafes, etc.), inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis directament derivada d’aquells, conforme al previst en l’article 57.1 del Real Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, per el que s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

D’altra banda, el/la president/a de la Junta Arbitral de Consum podrà acordar la inadmissió de les sol·licituds d’arbitratge que siguin infundades i aquelles en les quals no s’apreciï afectació dels drets i legítims interessos econòmics de les persones consumidores i usuàries.

Característiques de l'arbitratge de consum ^

L'arbitratge de consum es caracteritza per ésser un sistema de resolució de conflictes:

Voluntari
La voluntarietat d’ambdues parts en conflicte de deixar la seva solució en mans d'un tercer és un element essencial i necessari de tot arbitratge. Això vol dir que per utilitzar l'arbitratge no és suficient només la presentació d'una sol·licitud d'arbitratge per part d'un/a consumidor/a o usuari/ària, sinó que cal l'acceptació voluntària d'aquesta via per part de l'empresari/ària o comerciant/a.

La voluntat d’anar a la via arbitral es posa de manifest, per part del reclamant, quan presenta la sol·licitud d’arbitratge en una Junta Arbitral de Consum, i per part de l’empresa, quan accepta l’arbitratge.

L'empresari/ària o comerciant/a pot expressar la seva voluntat d'acceptar l’arbitratge de consum de tres maneres:

  • A través d’una clàusula incorporada a un contracte o acord independent de les parts, que ha d’expressar la voluntat de les parts de resoldre a través del Sistema Arbitral de Consum les controvèrsies que puguin sorgir o hagin sorgit en una relació jurídica de consum.
    El conveni arbitral ha de constar per escrit, en un document signat per les parts o en intercanvi de cartes, telegrames, tèlex, fax o altres mitjans de comunicació electrònica que permetin tenir constància de l’acord, i es considera acomplert aquest requisit quan el conveni arbitral consti i sigui accessible per a la seva ulterior consulta en suport electrònic, òptic o d’un altre tipus.
  • Mitjançant la seva adhesió al Sistema Arbitral de Consum, la qual cosa significa que l'empresari/ària, signant un document de compromís, s'obliga a acceptar aquesta via per als futurs conflictes que puguin plantejar els seus clients, si aquests la trien. A canvi, l'empresari/ària utilitza en la seva publicitat el distintiu d'estar adherit a una Junta Arbitral de Consum com una garantia de qualitat afegida als béns i serveis que ofereix i una major credibilitat als seus clients.
  • Mitjançant l'acceptació de l’arbitratge de consum de manera expressa com a conseqüència d’una sol·licitud d'arbitratge que li ha estat traslladada per una Junta Arbitral de Consum, a petició de la persona consumidora. En aquest cas només accepta que la reclamació concreta que fa el/la seu/va client/a sigui resolta a través de l’arbitratge i s’obliga a complir el laude que es dicti.

Un cop concorre la voluntat de les parts d’acceptar l’arbitratge de consum per qualsevol d’aquestes formes, diem que existeix conveni arbitral.


Gratuït 
La gratuïtat diferencia aquest tipus d'arbitratge de consum d’altres tipus d’arbitratge.

Ens trobem davant d'un procediment en el qual, si ambdues parts en conflicte l'accepten, no els costarà diners i obtindran un laude o resolució equiparable i amb els mateixos efectes que una sentència judicial.

Només el cost de peritatges realitzats per tal de dictar un laude es pot fer pagar a una o les dues parts, si han estat demanats a instància d'aquestes o si l’Òrgan Arbitral ha observat mala fe en l'actuació d'aquestes.


Executiu
Això vol dir que allò que decideix l’Òrgan Arbitral, òrgan encarregat de resoldre el conflicte en l'arbitratge de consum, vincula ambdues parts. És com si es tractés d'una sentència judicial, té els mateixos efectes i té caràcter de cosa jutjada.

A més, si una de les parts no compleix amb allò establert en el laude, l’altra part té la possibilitat de demanar al Jutge de 1a. Instància del lloc on s’ha dictat el laude que obligui a la primera a fer-ho. Aquest jutge no entrarà ja en el fons de l'assumpte, només executarà el laude.

Així mateix constitueix infracció administrativa l’incompliment d’un laude arbitral en el termini fixat, llevat d'acord de les parts.

Organització del Sistema Arbitral de Consum ^

El Sistema Arbitral de Consum s’organitza a través de les Juntes Arbitrals de Consum, la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum, el Consell General del Sistema Arbitral de Consum i els òrgans arbitrals.

Foment de l'adhesió al Sistema Arbitral de Consum^

Les Administracions públiques han d’instar a les empreses o entitats que pertanyen al sector públic o a les concessionàries que comercialitzen béns o serveis destinats a consumidors/es o usuaris/àries en règim de dret privat, a presentar oferta pública d'adhesió al Sistema Arbitral de Consum. També poden establir incentius en l'àmbit de les seves competències per a les empreses o comerciants que facilitin l'accés a la justícia de consumidors/es i usuaris/àries, mitjançant l'oferta pública d'adhesió al Sistema Arbitral de Consum.

Principis del procediment arbitral de consum^

  • Audiència: dret de les parts a ésser escoltades al llarg del procediment, a proposar proves i estar present en la seva pràctica.
  • Contradicció: dret de cada part a contestar i defensar-se de les pretensions i al·legacions de l'altra.
  • Igualtat: les dues parts són considerades com a iguals en el procediment.
  • Oralitat: és la pràctica habitual, si bé la llei permet que l'audiència privada es pugui fer per escrit.
  • Antiformalisme: no és preceptiu advocat i procurador. Així mateix, la inactivitat de les parts en el procediment no impedeix que es dicti un laude plenament eficaç.
  • Confidencialitat: els/les àrbitres, les parts i les Juntes Arbitrals de Consum estan obligades a guardar la confidencialitat de les actuacions que coneguin a través de les actuacions arbitrals.

Tipus d'arbitratges ^

L’arbitratge de consum es pot fer:

  • En equitat: els membres de l’òrgan arbitral dictaran la seva resolució tenint en compte el sentit comú, és a dir, basant-se en allò que individualment consideren que és el més just per a les parts segons les circumstàncies que hi concorrin.
  • En dret: els membres de l’òrgan arbitral han de dictar la resolució basant-se estrictament en allò que regulen les lleis vigents en cada cas.

En general si les parts no opten expressament per un arbitratge en dret, l’òrgan arbitral resol en equitat.

 

Existeixen altres dues maneres de dur a terme l’arbitratge de consum:

Arbitratge de consum electrònic: És aquell que es substància en la seva totalitat a través de mitjans electrònics, sens perjudici que alguna de les actuacions es practiqui a través dels mitjans tradicionals.

  • Aquesta modalitat es realitza a través de l'aplicació electrònica habilitada pel ministeri de Sanitat i Consum per al Sistema Arbitral de Consum a la que s’han d’adscriure les Juntes Arbitrals de Consum.
  • L'ús de la signatura electrònica garanteix l'autenticitat de les comunicacions i la identitat de les parts i de l'òrgan arbitral.
  • Les Administracions públiques competents en matèria de consum han de fomentar la utilització d’aquesta modalitat d’arbitratge.
  • Les notificacions es realitzaran en la seu electrònica designada per les parts a tals efectes, entenent-se realitzades legalment, amb caràcter general, l'endemà a aquell que consti l'accés al contingut de l'actuació arbitral objecte de notificació.
  • No obstant això, si el notificat no hagués accedit al contingut de l'actuació arbitral transcorreguts deu dies des de la data i hora que es va produir la seva posada a disposició, es considerarà que la notificació s'ha intentat sense efecte, procedint-se a la publicació a través d’edictes a les seus electròniques de les Juntes Arbitrals de Consum adscrites a l'arbitratge de consum electrònic.
  • El lloc a on es celebrarà l'arbitratge de consum electrònic és aquell a on tingui la seva seu la Junta Arbitral de Consum o la delegació territorial de la Junta Arbitral competent per a conèixer el procediment, a no ser que en el laude dictat figuri un lloc diferent, entenent-se com a lloc de celebració de l'arbitratge aquell en el qual s'hagués dictat el laude.
     

Arbitratge de consum col·lectiu:  Té per objecte resoldre en un únic procediment arbitral de consum els conflictes que, sobre la base del mateix pressupòsit fàctic, hagin pogut lesionar els interessos col·lectius dels consumidors i usuaris, afectant a un nombre determinat o determinable d'aquests.

  • La competència per a conèixer dels procediments arbitrals col·lectius la té la Junta Arbitral de Consum competent en tot l'àmbit territorial en el que estiguin domiciliats els/les consumidors/es i usuaris/àries que hagin pogut veure afectats els seus legítims drets i interessos econòmics.
  • Pel que fa als/les consumidors/es i usuaris/àries domiciliats en més d’una comunitat autònoma serà competent la Junta Arbitral Nacional.
  • Les actuacions s'iniciaran per acord del/de la president/a de la Junta Arbitral de Consum competent, d'ofici o a instància de les associacions de consumidors representatives en l'àmbit territorial en el qual s'hagi produït l'afectació als interessos col·lectius dels consumidors/es o de les Juntes Arbitrals d'inferior àmbit territorial.
  • Una vegada adoptat l’acord la Junta Arbitral de Consum requerirà a les empreses o comerciants/es responsables que manifestin, en el termini de 15 dies des de la notificació, si estan d’acord en sotmetre al Sistema Arbitral de Consum la resolució, en un únic procediment, dels conflictes amb els/les consumidors/es i usuaris/àries i, si escau, perquè arribin a un acord conciliatori.
  • Si les empreses o comerciants/es no accepten l'adhesió al Sistema Arbitral de Consum es procedirà a l'arxivament de les actuacions sense més tràmit, donant trasllat d’aquestes a totes les Juntes Arbitrals de Consum i, si s'escau, a qui va instar la iniciació del procediment.
  • Si les empreses o comerciants/es accepten l’adhesió aquesta es notificarà a les Juntes Arbitrals de Consum, comunicant-ho als/les consumidors/es afectats perquè facin valer els seus drets, en un termini de dos mesos, des de la publicació d'un anunci en el diari Oficial que correspongui a l'àmbit territorial del conflicte o en altres mitjans publicitaris acordats pel president de la Junta Arbitral de Consum. Aquesta acceptació fa que es suspenguin les sol·licituds individuals d'arbitratge fonamentades sobre els mateixos fets, tret que s'hagin iniciat les actuacions de l'òrgan arbitral, designat pel/la president/a de la Junta Arbitral de Consum, sent necessari que es procedeixi al seu trasllat a la Junta Arbitral competent per a conèixer l'arbitratge col·lectiu en el termini de 15 dies des de la notificació de l'acceptació.
  • Les sol·licituds d'arbitratge presentades fora de termini només seran admeses quan la seva presentació sigui anterior a la data prevista per a l'audiència. Aquestes seran resoltes per l’òrgan arbitral.

Procediment ^

Un cop un/a consumidor/a presenta una sol·licitud d'arbitratge, que haurà de reunir els requisits prevists a l’article 34 del Real Decret 231/2008, per un conflicte que té amb un empresari/ària o comerciant/a davant una JAC, aquesta pot ésser admesa o no:

Si no s’admet és perquè:

  • No reuneix els requisits establerts. En aquest cas, el/la secretari/ària de la Junta Arbitral de Consum requerirà al reclamant la seva subsanació en un termini inferior a 15 dies i, si no ho fa, es tindrà per desestimada la sol·licitud.
  • La sol·licitud d’arbitratge és infundada.
  • No s’aprecia una afectació dels drets i interessos econòmics legítims dels/de les ciutadans/es.
  • No és objecte d’arbitratge de consum.

Si la sol·licitud no és admesa, s'arxiven les actuacions, i al/la consumidor/a li resta oberta la via judicial ordinària.

Si la sol·licitud d'arbitratge és admesa a tràmit:
La sol·licitud és traslladada a l'empresa reclamada, la qual pot acceptar o no l'arbitratge proposat, en el període de quinze dies hàbils des de la notificació del trasllat:

  • En cas que l'empresa reclamada no estigui adherida a l’arbitratge de consum, pot acceptar o no. Si no l'accepta s'arxiva la sol·licitud, i al/a la consumidor/a li resta la possibilitat de plantejar el seu conflicte a la via judicial ordinària. Es considera iniciat el procediment arbitral en la data d’entrada de l’acceptació a la Junta Arbitral de Consum.
  • En el cas que l'empresa reclamada estigui adherida prèviament a la JAC, té un període de 15 dies per presentar les seves al·legacions, però no pot rebutjar l'arbitratge proposat.

Es preveu la possibilitat de què, si existeixen varies sol·licituds d’arbitratge admeses a tràmit, el/la president/a de la Junta Arbitral de Consum pugui acordar l’acumulació d’aquestes davant a un mateix reclamat en les que concorri idèntica causa a reclamar, perquè siguin conegudes en un únic procediment per l’òrgan arbitral designat a tal efecte.

Admesa la sol·licitud d’arbitratge i verificada l’existència de conveni arbitral vàlid, el/la president/a de la Junta Arbitral de Consum ha de designar l’àrbitre/a o els/les àrbitres que han de conèixer del conflicte, i notificar a les parts aquesta designació. A partir de l’endemà de l’inici del procediment arbitral, el període per dictar laude és de 6 mesos.

Recurs contra l’admissió o inadmissió de la sol•licitud d’arbitratge^

Es preveu la possibilitat d’instar un recurs contra l’admissió o inadmissió de la sol·licitud d'arbitratge. La resolució del/de la president/a de la Junta Arbitral de Consum sobre l'admissió o inadmissió d’aquesta per ser o no objecte d’arbitratge de consum podrà ser recorreguda davant la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum en el termini de 15 dies des de la notificació de l'acord que s'impugna.

El recurs pot ésser interposat davant de la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum o davant el/la president/a de la Junta Arbitral territorial que va dictar la resolució que es vulgui recórrer, que el traslladarà a la Comissió de les Juntes Arbitrals de Consum en el termini de quinze dies. La resolució d’aquest posarà fi a la via administrativa i s’haurà de dictar i notificar en tres mesos des de la seva interposició. Una vegada hagi transcorregut el termini es podrà entendre desestimat el recurs.

Mediació en el procediment arbitral ^

Es dóna quan no existeixen causes d'inadmissió de la sol·licitud d'arbitratge. En aquests casos s’intenta que les parts arribin a un acord que posi fi al conflicte, excepte oposició expressa de qualsevol de les parts o quan consti que la mediació ha estat intentada sense efecte.

La mediació es regirà per la legislació sobre la matèria que resulti d'aplicació. No obstant això, s’ha de deixar constància en el procediment arbitral de la data d'inici i fi de la mediació, així com del resultat d'aquesta, al/la secretari/ària de la Junta Arbitral de Consum. Qui actuï com mediador/a en el procediment arbitral està subjecte en la seva actuació als mateixos requisits d'independència, imparcialitat i confidencialitat exigits als àrbitres.

Les parts renúncien a proposar la persona mediadora com a testimoni en algun procediment que afecti l’objecte de la mediació. D’altra banda, la persona mediadora també ha de renunciar a actuar com a perita en els mateixos casos.

Per a més informació, podeu consultar, en aquest mateix web, el tema Mediació de consum.

Arbitratge de consum sectorial i especialitzat^

Per a la realització d’aquells arbitratges de caràcter sectorial que per la seva naturalesa requereixin immediatesa en la seva tramitació es pot convocar a les parts en audiència, sense més tràmit, sempre que s'hagi verificat l'admissibilitat de la sol·licitud i la validesa del conveni arbitral i s'hagi procedit a la designació de l'àrbitre/s que coneixeran del conflicte. En el cas de què la Junta Arbitral de Consum que ha de conèixer l'arbitratge especialitzat no tingui una llista d'àrbitres especialitzats acreditats podrà recaptar-la de la Junta Arbitral de Consum d’àmbit territorial superior si en disposa per a poder designar, entre els/les àrbitres especialitzats acreditats inclosos en aquesta llista, aquells que hagin de conèixer el conflicte.

El tràmit d’audiència a les parts i la pràctica de les proves^

En l'audiència a les parts, que podrà dur-se a terme per escrit, utilitzant la firma convencional o electrònica, o oralment, a través de mitjans tècnics que permetin la identificació i comunicació directe dels compareixents podran presentar les proves que estimin convenients per a fer valer el seu dret.

L'òrgan arbitral serà el que haurà de resoldre sobre l'acceptació o rebuig de les proves proposades per les parts, proposant, si s'escau, d'ofici la pràctica de proves complementàries que es considerin imprescindibles per a la solució de la controvèrsia. Seran admissibles com prova els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge, així com els instruments que permetin arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i altres operacions rellevants per al procediment. L'acord de l'òrgan arbitral sobre la pràctica de la prova serà notificat a les parts i les despeses ocasionades per les proves practicades a instància de part seran sufragades per qui les hagi proposat.

Les proves proposades d'ofici per l'òrgan arbitral, seran a càrrec de la Junta Arbitral de Consum o de l'Administració de la que en depengui, en funció de les seves disponibilitats pressupostàries. Si l’òrgan arbitral aprecia en el laude mala fe o temeritat pot distribuir les despeses derivades de la pràctica de les proves atenent al cas concret.

En l'arbitratge electrònic, quan s'acordi la pràctica presencial de la prova, aquesta s’ha de realitzar a través d’una videoconferència o a través de qualsevol mitjà tècnic que permeti la identificació i comunicació directa dels compareixents. En la resta dels procediments arbitrals, podran utilitzar-se igualment tals mitjans, quan així ho acordi l'òrgan arbitral.

En aquest mateix tràmit els membres de l’òrgan arbitral poden fer les preguntes que consideren adients a ambdues parts en conflicte. De l'audiència s'aixecarà una acta que serà signada pel/la secretari/ària de l'òrgan arbitral.

Abans de la finalització d’aquest tràmit les parts podran modificar o ampliar la sol·licitud i la contestació, essent possible que es plantegi la reconvenció enfront   la part reclamant, que no serà admesa pels/per les àrbitres si versa sobre una matèria no susceptible d’arbitratge de consum o si no existeix una connexió entre les seves pretensions i les pretensions de la sol·licitud d’arbitratge. Aquesta indamissió es recollirà en el laude que posi fi a la controvèrsia.

La falta de compareixença i la inactivitat de les parts ^

La no contestació, inactivitat o incompareixença injustificada de les parts en qualsevol moment del procediment arbitral, també en el tràmit d'audiència, no impedeix que es dicti el laude ni el priva d'eficàcia, sempre que l'òrgan arbitral pugui decidir sobre la controvèrsia amb els fets i els documents que constin en la demanda i en la contestació, si és que aquesta s'ha produït.

El silenci, la falta d'activitat o la incompareixença de les parts no es considerarà com aplanament o com a admissió dels fets al·legats per l'altra part.

El laude o resolució arbitral^

En cas que qui dicti el laude sigui un òrgan arbitral col·legiat, aquest es decidirà per majoria de vots. Els empats els dirimeix el vot del/de la President/a.

Tots els laudes han d’ésser motivats i, si durant les actuacions arbitrals, les parts arriben a un acord que posi fi, total o parcialment, a la controvèrsia, l’òrgan arbitral donarà per acabades les actuacions respecte de les matèries acordades, incorporant l’acord adoptat al laude, excepte si s’aprecien motius per a oposar-se a aquest.

També es poden donar per concloses les actuacions, donant lloc a la resolució del conflicte a través del laude, quan la part reclamant no concreti la pretensió o no aporti els elements que es consideren indispensables per a què es pugui conèixer el conflicte en qüestió, quan les parts acordin posar fi a les actuacions o quan l’òrgan arbitral comprovi que és impossible continuar amb les actuacions que s’estaven realitzant.

El laude s’haurà de dictar en un termini de sis mesos des del dia següent a l´inici del procediment, però, es pot acordar una pròrroga per a dictar el mateix de com a màxim dos mesos a través d’una decisió justificada de l’òrgan arbitral, excepte si les parts s’hi oposen. El termini per a dictar el laude, però, és susceptible de suspensió de fins a un mes si s’intenta dur a terme una mediació prèvia o si concorre alguna de les causes d’abstenció i recusació dels/les àrbitres previstes en l’article 22 del Real Decret 231/2008, de 15 de febrer. Si les parts arriben a un acord conciliatori envers tots els aspectes de la controvèrsia el termini per a dictar el laude, aleshores, serà de quinze dies a comptar des de l’adopció de l’acord.

Contingut 

  • Lloc i data en què es dicti.
  • Nom i cognoms dels/de les àrbitres i de les parts.
  • Punts controvertits objecte de l'arbitratge.
  • Al·legacions d'ambdues parts.
  • Proves practicades, si n’hi ha hagut.
  • Decisió sobre cadascun dels punts controvertits.
  • Termini de compliment d'allò acordat al laude.
  • Vot de la majoria i, si s'escau, vot dissident.
  • Signatura dels/de les àrbitres.


Característiques
Dins dels deu dies següents a la notificació del laude qualsevol de les parts podrà demanar a l’Òrgan Arbitral que corregeixi qualsevol errada de càlcul, de còpia, tipogràfica o similar o que esclareixi algun concepte fosc o el complement del laude respecte de peticions formulades i no resoltes.

El laude és vinculant per a ambdues parts, les quals es van comprometre a complir-ho. Té força equivalent a una sentència judicial, per la qual cosa si una de les parts no compleix dins del termini l'altra pot demanar la seva EXECUCIÓ al Jutjat de Primera Instància del lloc on s'hagi dictat.

A l'escrit on se sol·licita l'execució s'ha d'adjuntar una còpia autoritzada del laude, dels documents justificatius de la seva notificació i del conveni arbitral.

Contra el laude no hi ha una segona instància davant els tribunals ordinaris per recórrer sobre el fons. Només la llei preveu la possibilitat de fer un recurs extraordinari de revisió del Laude i d’exercir l’Acció d’Anul·lació, és a dir, demanar l’anul·lació del laude per uns motius taxats a l'article 41 de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d'Arbitratge. El laude només podrà ésser anul·lat quan la part que sol·licita l’anul·lació al·legui i provi:

  • Que el conveni arbitral no existeix o no és vàlid.
  • Que no ha estat degudament notificada de la designació d’un/a àrbitre/a o de les actuacions arbitrals o no ha pogut, per qualsevol altra raó, fer valdre els seus drets.
  • Que els/les àrbitres hagin resolt sobre qüestions no sotmeses a la seva decisió.
  • Que la designació dels/de les àrbitres o el procediment arbitral no s’han ajustat a l’acord entre les parts, llevat que aquest acord fos contrari a una norma imperativa d’aquesta llei, o, a falta d’acord, que no s’hagin ajustat a aquesta llei.
  • Que els/les àrbitres han resolt sobre qüestions no susceptibles d’arbitratge.
  • Que el laude és contrari a l’ordre públic.

No es pot fer un recurs a la via judicial per tal que  un/a jutge/essa canviï el contingut del laude si no ens és favorable, ja que només es pot demanar l’anul·lació del laude pels motius exposats.
Les parts tenen 2 mesos des de la notificació del laude per demanar la seva anul·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Contra la sentència que es dicti no es pot interposar cap recurs.
El procediment de l’acció d’anul·lació se substanciarà per la via del judici verbal.
El laude és executable malgrat s’hagi interposat acció d’anul.lació.

Recordatori final^

Les sol·licituds d’arbitratge es poden presentar a la Junta Arbitral de Consum més propera al domicili de la persona consumidora.

A Catalunya hi ha una Junta Arbitral de Consum d’àmbit autonòmic dins del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i vuit més d’àmbit municipal.

Si comprem un producte o un servei a un establiment adherit a una Junta Arbitral de Consum tenim la garantia que, en cas de conflicte, es resoldrà a través d'aquesta via gratuïta, senzilla, àgil i executiva.

L’adhesió a una Junta Arbitral de Consum per part d’una empresa contribueix a resoldre els conflictes entre aquesta i les persones consumidores i usuàries d’una manera positiva i dóna garantia d’una imatge de seriositat, credibilitat i professionalitat.