Ajuntament de Vilafranca del del Penedès

Notícia

Presentació del PECT “Penedès, territori vitivinícola: innovació sostenible i saludable”

15 de febrer de 2022

Aquest migdia s’ha presentat a la nau històrica del carrer del Comerç, núm. 29, de Vilafranca, el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Penedès, territori vitivinícola: innovació sostenible i saludable”. La presentació ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch, i de l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull.

 

El projecte consta de 4 socis: Consell Comarcal Alt Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Denominació Origen Penedès i Centre Tecnològic del Vi (VITEC). A més, compta amb 9 socis col·laboradors: INNOVI, COVIDES, Unió de Pagesos, JARC, Xarxa de Telecomunicacions Alternatives, TAMIC (enginyeria nascuda al Centre Àgora), Fundació Propenedès, Escola d’Enoturisme de Catalunya i Consorci de Promoció Turística del Penedès.

El cost total del projecte són 2.434.000 euros, dels quals el 50% l’aporten els socis territorials i l’altre 50% es finança amb fons europeus. Els PECT tenen com a objectiu genèric rellançar un territori o un sector invertint en projectes que el facin més competitiu. Tenen 3 condicions bàsiques: s’ha de crear coneixement, s’ha de transferir al territori i el coneixement ha de servir per crear creixement econòmic de qualitat.

 

L’objectiu principal del PECT “Penedès, territori vitivinícola: innovació sostenible i saludable” és posicionar el Penedès com a territori d’alta competitivitat en innovació vitivinícola, consolidant el lideratge qualitatiu i comercial dels vins tranquils i escumosos que es produeixen al Penedès i assegurant el valor agregat i el benestar social tant per als productors de la comarca com per als consumidors locals i internacionals.

Per assolir-ho es treballarà en 3 grans línies d’actuació:

  • La creació d’una plataforma d’innovació, emprenedoria i autoocupació, que inclou el Viver de Cellers.
  • Millorar dels processos d’elaboració i del producte, és dir, fer vins més saludables, amb menys alcohol, etc.
  • Creació d’un Market lab, un laboratori on els consumidors podran testar les innovacions del producte abans de sortir al mercat, i d’un Espai de cowork on es puguin trobar mecanismes d’innovació en el camp de l’enoturisme.

Viver de cellers

De les 3 línies d’actuació, en destaca el Viver de Cellers, un celler equipat que es posarà a disposició dels pagesos del territori perquè puguin passar a esdevenir elaboradors, donant un valor afegit al seu producte. Amb el temps, contribuirà a donar sortida a l’excedent de raïm, complementarà les seves rendes i ajudarà a preservar la pagesia.

 

Els viveristes treballaran acompanyats, orientats i assessorats per serveis d’emprenedoria, i comptaran també amb tota la formació que es pugui oferir des de les escoles del vi amb seu a Vilafranca: l’Escola d’Enoturisme i la Wine Business School. La creació del Viver de Cellers és possible gràcies a la col·laboració entre les administracions del territori i els agents del sector.

 

Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, ha explicat que “el Viver de Cellers és un projecte que ve de lluny, molt arrelat a la comarca i molt ben rebut per totes les parts. A més, els pagesos que comencin a elaborar vins en aquest espai, podran presumir de lloc, perquè aquesta nau del carrer del Comerç, núm. 29 de Vilafranca, és un espai molt digne i ben situat. Ens hem de convertir en el viver de cellers de Catalunya. (...) Un dels motius pels quals els viticultors no elaboren vins és per la complexitat de la tramitació legal; el fet que hi hagi la DO Penedès al mateix edifici i l’acompanyament dels tècnics els facilitarà fer el pas. El Viver de Cellers ha de ser un trampolí”.

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha afegit que “al Viver se’ls ensenyarà allò bàsic: transformar el raïm en vi amb l’ajut d’un enòleg, embotellar-lo, etiquetar-lo i sortir a vendre arreu del món. Hi haurà un reglament que regularà la participació i la rotació dels viveristes. Per a molts pagesos joves viure de la vinya sola no és suficient. Per això el viver és un pas més vers el model de Penedès amb personalitat vitivinícola, i alhora viable, innovador i competitiu. L’alternativa és un Penedès logístic, que seria viable econòmicament, però amb una pèrdua emocional incalculable”.

 

La nau patrimonial (del segle XIX) que ha obtingut l’Ajuntament de Vilafranca en forma de cessió avançada per part de la propietat, en el desenvolupament urbanístic del sector del carrer del Comerç, serà cedida per al projecte. En el mateix projecte s’inclou la cessió de part de la nau per ubicar-hi també la nova seu de la DO Penedès.

 

D’aquesta manera, la nau passarà a distribuir-se en 4 espais diferenciats, tots ells relacionats amb el món del vi: el Viver de Cellers, amb uns 660 m2; l’espai de cowork en enoturisme, d’uns 180 m2; la nova seu de la DO Penedès, amb uns 700 m2, i la resta de superfície que serà gestionada pel mateix Ajuntament.

Aquest nou equipament generarà un important impuls al barri del Molí d’en Rovira, i especialment al carrer del Comerç que ara s’està reurbanitzant perquè passi a ser un passeig important de la Vila, vinculat al món del vi, l’enoturisme i la innovació. Un passeig on les naus històriques vinícoles guanyin protagonisme en aquesta nova centralitat de Vilafranca.

 

3.000 m2

La nau supera els 3.000 m2 a rehabilitar entre els diferents espais (planta baixa, planta soterrani i altell). Les obres de rehabilitació de la nau, que aniran molt més enllà dels pressupostos i calendaris del PECT, es preveu que es duguin a terme al llarg d’aquest any i part del vinent. La previsió és començar a elaborar vins amb la collita del 2023.

L’Ajuntament de Vilafranca una vegada més fa palès amb aquest projecte el seu compromís amb el sector del vi, que ja s’ha demostrat en la formació posant en marxa equipaments formatius com l’Escola d’Enoturisme i la Wine Bussines School, en l’antic edifici de l’Enològica, o apostant fermament pel VINSEUM com a Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, per posar només alguns exemples.